Poesia i teatre: 2012

El cinema, els curtmetratges i el cinema d’animació

El cinema es considera el setè art. Sens dubte, manté una relació força estreta amb el teatre (no és, però, tan efímer com aquest darrer!). En el cinema, també hi juguen un paper crucial tots els elements que intervenen decisivament en la posada en escena (caracterització dels personatges, ambient, música, etc.) i, a més, cal no obviar el joc que aporta l’ús de la càmera a l’hora de filmar. No és el mateix, per exemple, gravar una escena en conjunt que enfocar la càmera en un detall precís. Tampoc no és igual enregistrar un personatge de cos sencer, de cintura cap amunt o sols de rostre. Pensa un moment en els quals cada un d’aquests plans descrits pugui ser idoni d’utilitzar!

Un curtmetratge és una pel·lícula que dura menys de 30 minuts. T’atreviries a gravar-ne un amb els teus companys?

Ja saps que no totes les pel·lícules estan protagonitzades per persones. N’hi ha d’animació. Amb els avenços de la informàtica, cada cop hi ha més programes d’ús domèstic que permeten fer-ne. T’atreviries a crear-ne una? Pots usar algun d’aquests webs:

http://www.dvolver.com/moviemaker/make.html

http://goanimate.com/

http://www.xtranormal.com/

I en escena no només hi juga el text!

Quan representem una obra de teatre, ben aviat ens adonem que el text no ho és tot. Hi ha altres elements del tot rellevants en la posada a escena d’una obra: l’escenografia, l’atrezzo, el maquillatge, la perruqueria, el vestuari, la música, la llum...

Així mateix, pensa que un actor ha de fer tot un treball a l’hora d’interpretar el seu paper. Cal que entri dins la pell del seu personatge, i entengui les seves emocions i reaccions. A més, ha de resultar versemblant, creïble, i ha de pronunciar el seu paper amb una dicció i entonació el més clares possibles.

Mira aquest vídeo sobre l’estudi interpretatiu d’un actor:

http://www.youtube.com/watch?v=6YkPzcwN6kU

El guió teatral

Abans d'escriure una obra, cal delimitar bé què vols fer i amb quin objectiu. Ara ja coneixes que el teatre té diferents gèneres i que, al llarg de la història, ha experimentat moltes maneres d’entendre’s i fer-se. Escull què vols escriure! Atura't a pensar-hi abans d'agafar paper i boli (o el portàtil!:P).

No comencis a escriure el teu guió teatral sense tenir clares unes qüestions prèvies. Recorda que una obra teatral està pensada per ser interpretada. Imagina la teva història sense obviar l’espai, l’escenografia, la música...

Tampoc no oblidis alguns conceptes clau del text teatral: actes, escena, acotacions... L’acte és cada una de les parts en què es divideix una obra, el canvi d’escena el marca l’entrada i sortida dels personatges i les acotacions són molt útils perquè l’autor indiqui la manera com s’han d’interpretar les paraules que diu el personatge i quins gestos cal que facin.

Ah! Fes un esquema dels personatges i, també, de la història (pots seguir l'esquema d'història de nus, desenvolupament i desenllaç). Pensa-hi un bon títol, una trama argumental que mantingui l’atenció i, si pots, un final ben reeixit!:)

Algunes mostres de companyies catalanes

Mira els fragments de les obres següents, i anota’n les característiques que hi destaquen i les principals diferències. Són de diverses companyies catalanes, i fan espectacles ben distints.

Dagoll Dagom:

http://www.youtube.com/watch?v=RlhWx0TlgBk&feature=fvwrel

Els Comediants:

http://www.youtube.com/watch?v=8UlQ4DjA6wo&list=UUebml45HtSc2q2H-Wa83kGA&index=3&feature=plcp

La Cubana:

http://www.youtube.com/watch?v=gW0lO_3mutU&feature=related

El Tricicle:

http://www.youtube.com/watch?v=zV2zmvTf1fM

El teatre de fa 50 anys fins a l’actualitat

En la dècada dels seixanta, es va començar a discutir l’ús de diferents espais teatrals, que depenien de sectors benestants, i hi hagué una revolució. El teatre es va instal·lar a qualsevol indret i es va posar al servei del públic popular, no tan elitista. També va ser una bona manera per denunciar situacions injustes i de manca de llibertat. En moltes accions teatrals, el públic es confongué amb els actors i s’esdevingueren representacions al carrer improvisades. A partir dels anys setanta i, sobretot, vuitanta, es va tornar al teatre de text i es van incorporar els avenços de la tecnologia als espais teatrals.

A Catalunya, durant els anys seixanta, a causa de la situació política i el règim franquista, tingué lloc un teatre compromès i clandestí. En l’actualitat, en el teatre hi ha una convivència de diferents estils: del teatre de carrer al teatre de recerca, del teatre visual al teatre musical, del teatre de text per al gran públic al teatre que cerca la presència de grans recursos expressius, etc.

El teatre a inicis del segle XX

A principis del segle XX, trobem els corrents avantguardistes: el futurisme, el surrealisme... De fet, el primer moviment rupturista s’esdevingué ja a finals del segle XIX a França: el simbolisme. Aquest corrent estètic pretenia suggerir ambients i idees mitjançant imatges poètiques i simbòliques. No mostrava res, com el realisme i naturalisme, sinó que ho evocava amb la música, la llum, el ball, etc. Hi destaquen les figures de Wagner i Maeterlinck.

Un altre moviment que reaccionà contra el realisme i el naturalisme va ser l’expressionsime, que amb una voluntat de denúncia social se centrà en estats anímics i problemes psicològics, que reflectí en escenografies i vestuaris simbòlics i una interpretació gestual plena de contrastos expressius i agressius.

André Breton és el pare del surrealisme, basat en el món oníric. El teatre surrealista va donar lloc al teatre de l’absurd, que deixa la complexitat escènica i torna a la simplicitat i força de la paraula. Becket n’és l’autor més important. També entre els ismes, en el gènere teatral, destacà el futurisme, atès que les màquines adquiriren molt de paper a escena.

Ben entrat el segle XX, l’experimentació fou constant en el teatre. Cal remarcar la figura de Bertolt Brecht, ja que va crear el teatre èpic, és a dir, aquell que té com a finalitat no emocionar l’espectador sinó fer que reflexioni sobre uns fets. Brecht se serví del distanciament, per mitjà de màscares, subtítols, música i la figura del narrador, per tal que el públic no s’identifiqués amb l’acció o els personatges, sinó que la mirés i hi pensés de manera crítica.

Autors teatrals catalans destacats del segle XX són Josep M. de Segarra, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo.

El teatre durant el segle XIX

El segle XIX és el segle del romanticisme, de l’expressió màxima del jo i del sentiment. També és el segle d’eclosió de la idea de nació. A Catalunya, en el segle XIX trobem un moviment de recuperació de la i cultura llengua catalana i una voluntat de modernitzar-la i situar-la a nivell europeu que s’anomenà Renaixença.

A Europa, entre el 1830 i el 1880, cal parlar del realisme, és a dir, una estètica que buscava una imitació fidel de la natura i no una interpretació subjectiva. S’oposava al romanticisme. Del realisme, va sorgir el naturalisme, moviment que també copiava la realitat. El teatre naturalista tenia una escenografia que imitava exactament la realitat i la llengua emprada s’acostava a les situacions quotidianes.

A finals del segle XIX, s’ha d’esmentar també el modernisme, un moviment cultural burgès que tingué lloc en diferents països i que volia actualitzar la cultura. Dins del modernisme, trobem dos corrents: l’art per l’art, que proposa sols la funció estètica de l’art, i el regeneracionisme, que proposa la funció social de l’art en tant que transformador de la societat.

Entre els dramaturgs més destacats de finals del segle XIX i principis del XX, cal citar Henrik Ibsen, August Strindberg i, a Catalunya, Àngel Guimerà, Adrià Gual, Ignasi Iglésias i Santiago Rusiñol.

El teatre neoclàssic

Entre el barroc i el romanticisme del segle XIX, el període artístic següent rep el nom de neoclassicisme, i hi ha una recuperació del món greco-romà. També cal recordar que el segle XVIII és l’època de la Il·lustració, el segle de les llums.

La poesia i el teatre són els gèneres més conreats del neoclassicisme català. Quant als models teatrals, cal fer referència a la comèdia de caràcters (Molière) i la tragèdia (Racine i Corneille).

El teatre és conreat als territoris catalans que no són sota domini castellà, és a dir, el Rosselló (on es tradueixen obres clàssiques franceses) i Menorca, que pertany a la corona anglesa (també serà uns anys sota domini francès i espanyol).

Joan Ramis i Ramis (Maó 1746-1819) és un autor teatral d’aquesta època. Va escriure la tragèdia Lucrècia, en la qual trobem característiques del neoclassicisme (quant al tema, la qualitat literària, el tractament de l'acció, la caracterització racional dels personatges, i el metre: alexandrins apariats, d'influència francesa).

El teatre barroc

El barroc és una etapa caracteritzada per l’ornamentació i l’artificiositat. És una etapa en què es consolidà el teatre popular. El món passà a ser un escenari i la sala teatral era una de les dependències més importants d’un palau.

Va ser una etapa daurada pel teatre espanyol. Van aparèixer els corrales, és a dir, els patis a l’aire lliure destinats a les representacions teatrals de companyies itinerants. Lope de Vega i Calderón de la Barca foren els autors més destacats del període.

En aquesta època també va néixer l’òpera, espectacle que presenta un drama totalment cantat i acompanyat musicalment per una orquestra. L’òpera nasqué per revitalitzar la tragèdia clàssica mitjançant la música i la seva esplendor cal situar-la entre els segles XVIII i XIX, moment en què rebé el suport econòmic de la burgesia i l'aristocràcia.

A Catalunya, els autors barrocs més destacats van ser Francesc Vicent Garcia (també conegut amb el nom del Rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella (Amor, fermesa i porfia, Lo desengany).

El renaixement

En el renaixement, va aparèixer la perspectiva i aquest fet va revolucionar l’escenografia teatral i, de retruc, la paraula va esdevenir un element servil de l’espai, bàsic en el teatre. També en el renaixement es van difondre moltes idees i textos clàssics. Igualment, l’home va prendre consciència de si mateix.

Has sentit parlar de William Shakespeare? És autor d’obres cèlebres com Hamlet, Romeu i Julieta, Otel·lo, Macbeth, Molt soroll per no res, etc. Shakespeare començà a revisar les tres unitats tradicionals (espai, acció i temps).

La Commedia dell’Arte

En el segle XVI, a Itàlia va sorgir la Commedia dell’Arte, és a dir, una comèdia duta a terme per companyies professionals que, a través d’uns temes recurrents i uns personatges tipus, representaven obres amb nombroses variacions argumentals. Els personatges tipus més comuns eren el vell Pantalon, els criats Arlequí, Colombina i Pulcinella. Autors com Goldoni i Molière en van emprà personatges i arguments en obres seves.

Vegem aquest vídeo!

http://www.youtube.com/watch?v=ZUnaNTfTzuM

El teatre medieval

A l’edat mitjana el teatre tenia una funció social, cívica i religiosa, i s’emmarcava en les celebracions festives. Entre els segles IV i XVI, el teatre va renéixer i ho va fer bàsicament al voltant de la religió cristiana, que donà un altre sentit a les festes paganes. El teatre medieval era molt didàctic i s’estructurava al voltant de la litúrgia. Les primeres representacions nasqueren entorn de la Pasqua, i foren l’origen de moltes de les Passions que encara es representen avui en dia. També cal destacar el cicle nadalenc, del qual sorgiren els també encara actuals Pastorets.

A part d’aquestes celebracions lligades al cristianisme, també hi havia bufons, joglars i histrions (intèrprets d’un teatre popular ple de sàtires i habilitats físiques, perseguit pel poder, i típic del període carnavalesc).

Les representacions teatrals es feren en temples, però a causa de les prohibicions eclesiàstiques s’acabaren fent en claustres i en els carrers i places de la ciutat. També patis i menjadors de palaus acolliren el teatre profà.

I arribem a Roma...

El teatre va tenir continuïtat a Roma per bé que va quedar força substituït pel mim, la pantomima i, sobretot, altres tipus d’espectacles, com la cursa de quadrigues, les lluites de feres, les lluites de gladiadors, etc. De fet, les representacions teatrals en l’antiga Roma es van començar a fer en construccions efímeres que es desmuntaven un cop l’obra s’acabava, i no va ser fins al segle I aC en què es construí el primer teatre de pedra a Roma (la major part de teatres romans daten del segle I i II dC).

De Roma, destaquen els autors de comèdies com Plaute i Terenci, i, com a autor de tragèdies, Sèneca. Pel que fa a la consideració social dels actors, eren un dels estaments més baixos de la societat i, de fet, es van seguir tractant com malfactors i pidolaires al llarg de l’edat mitjana. Fins i tot, s’enterraven al marge de la majoria de persones fins ben entrat el segle XIX. Tot plegat és a causa de la imatge associada als comediants de restar al marge de la societat i de ser lliures de costums. Avui en dia aquesta consideració social dels actors ha canviat completament. Ah, i si els actors ho han tingut complicat al llarg de la història, les actrius ho han tingut més magre!! De fet, no figuraren en la representació fins al naixement de la Commedia dell’Arte, i, durant molt de temps, els homes han interpretat els papers femenins dalt d’un escenari.

Mira aquest fragment de la pel·lícula Shakespeare in love, i parleu-ne a classe:

http://www.youtube.com/watch?v=827EAYtM6XQ&feature=relmfu

El teatre a Grècia

En el segle V aC, durant la màxima esplendor d’Atenes, hi hagué el veritable esclat de la Grècia clàssica, l’edat d’or del drama grec. A Atenes, en cada primavera, se celebraven les Dionísies, en honor al déu patró de la ciutat: Dionís. Les Dionísies era una cerimònia religiosa i teatral multitudinària que durava sis dies. En cada jornada, s’oferien tres tragèdies i una comèdia (en un principi, les comèdies es representaven en un altre certamen anomenat Lencas, però a finals del segle V ja van formar part de les Dionísies).

Durant aquests dies en què es feien les Dionísies, els presoners quedaven en llibertat, i esclaus i ciutadans eren iguals en el teatre. L’Estat assumia l’entrada de qui no la podia pagar i tot. El públic, que menjava fins i tot dins del teatre, mostrava la seva opinió amb eixordidores xiulades o forts aplaudiments, quan s’acabava l’espectacle.

En aquesta època, en la tragèdia, van destacar autors com Èsquil, Sòfocles i Eurípides; i, en la comèdia, Menandre i Aristòfanes.

Una pinzellada d’història! Comencem pels orígens!

Sabies que el teatre és tan antic com la humanitat i que ja el trobem en la pantomima de la caça dels diferents pobles prehistòrics?

La màgia i el ritu sempre han estat presents en la història de l’ésser humà, ja que ha tingut ganes de comunicar-se amb allò desconegut. A través de cerimònies, un actor ha esdevingut un mèdium per connectar amb l’ordre superior de les coses i, si això s’ha fet davant de públic, s’ha entrat en la dimensió teatral dels fets.

L’ús de tatuatges i màscares va ser clau per configurar les arts escèniques. El cos era el primer element de la comunicació que es va fer servir. L’espectacle va sorgir del cant, la mímica i la música amb la intenció de l’individu de transformar-se en una altra persona a través del ritual i la paròdia. Quan els participants d’un ritual es van adonar que el que veien no era un fet real o un esdeveniment sagrat sinó una mimesi, una imitació, va néixer el teatre. Es va passar, doncs del culte, l’adoració a algú o a alguna cosa, al ritu, la norma que regula l’execució d’una acció sacra, i del ritu a l’espectacle. Aquest procés el trobem arreu: l’antic Egipte, la Xina, el Tibet, el Japó, l’Amèrica precolombina, etc. El desenvolupament dramàtic a través de personatges tingué lloc entre dos o tres mil anys abans de Crist com a explicació o il·lustració de les formes religioses.

Els 3 gèneres clàssics: la tragicomèdia o drama

El drama és un gènere teatral també d'origen grec, considerat un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia, en què l'acció s'imposa a la narració.

Les característiques bàsiques del drama són, a grans trets, les següents:

S'hi barregen els elements còmics, realistes o grotescos i els patètics o tràgics.
L'home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia.
L'enfocament de la figura humana és més seriós que en la comèdia.

Mira aquest fragment de La Celestina de Fernando de Rojas:

http://www.youtube.com/watch?v=WperPtIFO9M&feature=related

Els 3 gèneres clàssics: la comèdia

La comèdia és una obra adreçada al públic amb l'afany que s'ho passi bé. És, doncs, el gènere teatral que s'oposa a la tragèdia. Va néixer a Grècia durant el segle v aC i va tenir, com la tragèdia, un origen religiós, tot i que la intenció era festiva.

L'estructura de la comèdia es basava gairebé sempre en històries d'amor en què els protagonistes havien de passar tot de proves i obstacles que sovint creaven situacions còmiques i malentesos. Per sort, sempre s'arribava a un final feliç.

La comèdia es caracteritza pels trets següents:

El tema que tracta està molt relacionat amb la vida diària i es desenvolupa amb un to humorístic i satíric (de burla).
Hi domina la crítica, la ridiculització i la moralització (la bondat o la maldat) sobre les actituds i els costums dels personatges.
Els personatges són tipus quotidians, sense cap rellevància.
El desenllaç sol ser just i feliç.

Mira aquest fragment basat en una comèdia de Plaute:

http://www.youtube.com/watch?v=zVeN6AjPa2w&feature=relmfu

Els 3 gèneres clàssics: la tragèdia

La tragèdia és una obra dramàtica d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu. Originàriament, la intenció de les tragèdies era religiosa i es relacionava amb el culte als morts considerats herois.

Els trets més representatius de la tragèdia són els següents:

Una acció seriosa. Els temes centrals de la tragèdia són les fortes passions que dominen els personatges (amor, venjança...).
Els personatges són figures rellevants o mítiques (déus, reis, herois...) i el seu exemple ha d'estimular la bona conducta del poble.
Els protagonistes viuen un conflicte que els encaminarà cap a la desgràcia final (la mort, en gairebé tots els casos).
Un estil elevat. La majoria de tragèdies són escrites en vers i tant el llenguatge com els diàlegs són d'una gran bellesa.

Mira aquest fragment d’Electra, de Sòfocles:

http://www.youtube.com/watch?v=Oks666liXZw

Un cop d’ull a l'escena... Vegem Romeu i Julieta!! (L)

Una obra teatral és viva cada cop que es representa i es conserva al pas dels anys. La gràcia d’un text és que cada director el pot dur a escena d’acord amb el seu punt de vista i en fa la seva versió. Quan un director escull una obra clàssica, pot respectar-ne les característiques de l’època o bé modernitzar-la. Així, per exemple, hi ha directors que han fet l’obra de Shakespeare de Romeu i Julieta respectant-ne l'original (situant-la a la Verona del segle XVII, amb el diàleg escrit per l'autor, els vestits dels personatges de l'època, etc.) i altres directors que l’han situat a finals del segle XX, en un ambient ben diferent de l'original, i amb la corresponent caracterització dels personatges, escenaris, etc. Fins i tot, hi ha versions ben distintes de la de Shakespeare de la trama o del conflicte que separa les famílies de Romeu i Julieta! Amb tot, l'essència del text original es conserva: el destí fatal que vol impossibilitar aquest amor tan fort entre tots dos enamorats.

Compara ara aquestes 3 adaptacions del clàssic de Shakespeare:

http://www.youtube.com/watch?v=VufksY_s6Ss&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=6S6IJWilpx4

http://www.youtube.com/watch?v=LkLhDNEsT8o

Unes quantes anotacions introductòries més!

Què és un dramaturg? En coneixes algun? Potser els noms de Shakespeare o Molière et sonaran, i en coneixes algun d’actual?
I sabries dir el nom d’actors o actrius de teatre? I de companyies teatrals? I coneixes actors i actrius de cinema? I directors teatrals o cinematogràfics?
El teatre... Quina relació manté amb el cinema? I amb la televisió (concretament, les sèries televisives)?
En anglès, una obra teatral es diu "play". "Play" significa també "jugar". Quin vincle penses que té tot plegat?

Ara comencem el teatre! Que comenci l'espectacle!

Què és això del teatre?
Té sentit una obra teatral si no es duu a escena i sense públic?
Saps per què es considera que el color groc duu mala sort dalt d’un escenari? I saps que es desitja “molta merda” abans de començar a representar una obra?
El teatre té relació amb altres arts? Pensa-hi i digues-ne exemples diferents!
Imagina que ara volguessis formar-te com a actor o actriu, o que volguessis exercir una altra professió estretament lligada al món teatral (director de teatre, dramaturg, escenògraf, etc.), a on et podries adreçar per fer-ne els estudis? Consulta el web de l’Institut del Teatre de Barcelona (http://www.institutdelteatre.org) i mira el vídeo següent: http://www.youtube.com/watch?v=heexcC4LFtY&feature=related

Recitem un poema!

La poesia és una art molt associada a la música. Els poemes estan també pensats per ser llegits en veu alta. Vegem ara algunes pautes que ens ajudaran a recitar adequadament un text poètic.

· Llegeix el poema en veu baixa. Si hi ha algun mot que no entenguis, busca’n el significat.
· Quin missatge et transmet el text?
· Pots detectar un recorregut temàtic dins del poema? Quan sigui hora de llegir-lo, procura que es noti. Així, no pots llegir igual un passatge trist que un passatge alegre o amb esperança.
· Ara pensa en un únic sentiment que t’evoqui el que has llegit. Aquest serà el punt de partida, l’emoció inicial amb la qual començaràs a recitar-lo.
· Quan llegeixis el poema, recorda que has de vocalitzar, llegir-lo sense pressa i respectar tant els silencis entre vers i vers com el que indiquin els signes de puntuació.

Escull un poema. Pot ser teu o, si ho prefereixes, en trobaràs diverses mostres a http://www.viulapoesia.com/home.php?tipus=1&subtipus=2.

Tot seguit, hauràs d’enregistrar-te recitant-lo. Fes servir el programa Movie Maker. Acompanya la teva interpretació de música i d’imatges.

Escrivim un poema!

No hi ha cap fórmula màgica ni matemàtica per fer un bon poema. Es tracta que deixis volar la teva imaginació i, sobretot, que t'ho intentis passar bé jugant amb les paraules i experimentant-hi. Escriure un bon poema no es fa de la nit al dia, ni sempre ens surt a la primera... Així que no et desanimis si no fas cap text que t’agradi en el primer intent!

Abans de fer un poema, hem de partir d’una idea. Què vols comunicar amb el teu escrit? Juga amb les paraules i expressa't de manera original! Recorda que un poema no ha de rimar forçosament, però sí que cal que expressis allò que vols dir d’una manera com no ho faries habitualment.

Trobar la inspiració no sempre és senzill. Has sentit parlar mai de les muses dels poetes? ;)

Però la poesia... per què serveix?

Després d'haver fet un tast dels poemes, en aquest moment del curs d'optativa, cal ja que ens fem l'eterna pregunta: per què serveix un poema?

Per ajudar-te a respondre aquesta qüestió, que no té una resposta senzilla (o potser sí que la hi té!), parlem-ne entre tots a la classe. Pensa que molts poetes i teòrics de la literatura n'han mirat de treure l'entrellat. Per alguns, un poema desvetlla misteris de l'ànima i de la vida; per d'altres, és un mitjà per manifestar la realitat; per d'altres una experiència estètica...

El cantautor Paco Ibáñez, en aquesta cançó, considera la poesia “una arma de futur”. Escolta-la, i debat amb els companys, si hi estàs d’acord o no.

http://www.youtube.com/watch?v=laWOBCnAwFM

Després visita el web http://www.viulapoesia.com/index.php?tipus=1. Explora l’apartat “poesia” de les caselles de literatura catalana, literatura castellana i literatura universal. Escull dos poemes que ofereixin una visió diferent d'allò que és la poesia segons els seus autors. Explica-ho amb les teves pròpies paraules.

Viu la poesia!

Entra al web http://www.viulapoesia.com/index.php?tipus=1.

En la pràctica d’avui, primer et suggerim que et capbussis a la pàgina, en l’apartat d’adults i joves. Mira les pestanyes de literatura catalana, literatura castellana i literatura universal.

Després, busca el poema Drap de la pols, escombra, espolsadors, de Maria Mercè Marçal:

http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=16&idpoema=282.

Llegeix-lo amb calma i fes-ne les propostes didàctiques suggerides.

Anàlisi formal d'un poema

En l’anàlisi d’un poema, és bo tenir clar alguns conceptes com el de rima i ritme. Si bé cada cop els poemes estan menys subjectes a la rigidesa de les normes, cal conèixer-les abans adequadament per poder-les trencar.

En aquest enllaç, trobaràs un compendi d’unes quantes qüestions que t’ajudaran a analitzar formalment un poema:

http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm

D’altra banda, recorda també que els poemes solen estar escrits en llenguatge literari i, per tant, fan ús de figures retòriques. En aquest enllaç hi veuràs un recull dels recursos literaris més comuns:

http://www.xtec.cat/~jroca124/figures.htm

Dels grecs als nostres dies!

La poesia lírica va tenir expressions destacades a l'antiga Grècia. El primer poeta que va escollir els seus motius de la vida quotidiana, en el període posterior a la vida d'Homer, va ser Hesíode, amb la seva obra Els treballs i els dies. Uns 600 anys abans de Crist trobem la poesia de Safo, poeta nascuda a l'illa de Lesbos, autora d'odes celebradores i cançons nupcials (epitalamis), de les quals es conserven fragments. Al segle V aC va assolir el seu cim la lírica coral, amb Píndar. Es tractava de cançons destinades als vencedors dels jocs olímpics.

Roma va crear la seva poesia basant-se en els grecs. L'Eneida, de Virgili, es considera la primera obra mestra de la literatura llatina, i va ser escrita pocs anys abans de l'era cristiana, a la manera dels cants èpics grecs. L'edat d'or de la poesia llatina és la de Lucreci i Catul, nascuts en el segle I aC, i d’Horaci (mestre de l’oda ), Properci i Ovidi.

A l'edat mitjana la poesia va dividir-se en una tradició popular, oral, recitada pels trobadors, i una poesia culta escrita, molt lligada a la religió, Durant el renaixement, el barroc i el neoclassicisme es van imitar els models grecollatins.

Durant el segle XIX, va triomfar la poesia que era expressió dels sentiments personals, així com també la denúncia social (aquest darrer tipus de poesia va continuar ben vigent en el segle XX). En el segle XIX, cal destacar la figura de Charles Baudelaire, considerat un dels precursors de l'època moderna.

En els inicis del segle XX, ens trobem amb les avantguardes i la consegüent ruptura de les normes establertes (cal·ligrames, escriptura automàtica, etc.). Igualment, tant en el segle XX com en el XXI, la poesia ha continuat molt vinculada a la cançó.

Una mica d'història de la poesia!

T'has demanat mai per què va sorgir la poesia i en quin moment? Els pobles antics componien cants que eren transmesos oralment. Recorda que els orígens de la literatura provenen de la tradició oral de transmetre-la de pares a fills.

Hi ha testimonis de cants religiosos i de cants de feina conservats en el registre escrit en forma de poesia. Es tracta d'un conjunt de jeroglífics egipcis de 25 segles abans de Crist. El Poema de Guilgameix, obra èpica dels sumeris, va ser escrit amb caràcters cuneïformes i sobre taules d'argila uns 2000 anys abans de Crist.

Els cants de La Ilíada i L'Odissea, les composicions que s'atribueixen a Homer, daten de vuit segles abans de l'era cristiana. Els Vedes, llibres sagrats del hinduisme, també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al segle III aC. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a Homer i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'instruments musicals. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els sentits, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat.

Continuem reflexionant-hi...

Un cop ja hem començat a rumiar-hi i a debatre-ho a la classe, és moment en què seguim pensant-hi un xic més. Atura't un moment i procura respondre aquestes altres qüestions:

La poesia només pot ser escrita en vers? Informa't de què és la prosa poètica i la poesia escènica.
La poesia, doncs, sols es troba només en els poemes? A on més la podem copsar? Pot barrejar-se amb altres arts?
Un eslògan publicitari o la lletra d'un grup de pop són poesia?
Mira aquesta imatge (Sense atzar, de Joan Brossa), la consideres un poema? Coneixes altres exemples de poesia visual?