Entre el barroc i el romanticisme
del segle XIX, el període artístic següent rep el nom de neoclassicisme, i hi
ha una recuperació del món greco-romà. També cal recordar que el segle XVIII és l’època de la
Il·lustració, el segle de les llums.
La poesia i el teatre són els
gèneres més conreats del neoclassicisme català. Quant als models teatrals, cal
fer referència a la comèdia de caràcters (Molière) i la tragèdia (Racine i Corneille).
El
teatre és conreat als territoris catalans que no són sota domini castellà, és a
dir, el Rosselló (on es tradueixen obres clàssiques franceses) i Menorca, que
pertany a la corona anglesa (també serà uns anys sota domini francès i
espanyol).
Joan Ramis i Ramis (Maó 1746-1819) és un autor teatral d’aquesta època. Va escriure la tragèdia Lucrècia, en la qual trobem característiques del neoclassicisme (quant al tema, la qualitat literària, el tractament de l'acció, la caracterització racional dels personatges, i el metre: alexandrins apariats, d'influència francesa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.