Una pinzellada d’història! Comencem pels orígens!

Sabies que el teatre és tan antic com la humanitat i que ja el trobem en la pantomima de la caça dels diferents pobles prehistòrics?

La màgia i el ritu sempre han estat presents en la història de l’ésser humà, ja que ha tingut ganes de comunicar-se amb allò desconegut. A través de cerimònies, un actor ha esdevingut un mèdium per connectar amb l’ordre superior de les coses i, si això s’ha fet davant de públic, s’ha entrat en la dimensió teatral dels fets.

L’ús de tatuatges i màscares va ser clau per configurar les arts escèniques. El cos era el primer element de la comunicació que es va fer servir. L’espectacle va sorgir del cant, la mímica i la música amb la intenció de l’individu de transformar-se en una altra persona a través del ritual i la paròdia. Quan els participants d’un ritual es van adonar que el que veien no era un fet real o un esdeveniment sagrat sinó una mimesi, una imitació, va néixer el teatre. Es va passar, doncs del culte, l’adoració a algú o a alguna cosa, al ritu, la norma que regula l’execució d’una acció sacra, i del ritu a l’espectacle. Aquest procés el trobem arreu: l’antic Egipte, la Xina, el Tibet, el Japó, l’Amèrica precolombina, etc. El desenvolupament dramàtic a través de personatges tingué lloc entre dos o tres mil anys abans de Crist com a explicació o il·lustració de les formes religioses.