En la dècada dels seixanta, es va
començar a discutir l’ús de diferents espais teatrals, que depenien de sectors
benestants, i hi hagué una revolució. El teatre es va instal·lar a qualsevol
indret i es va posar al servei del públic popular, no tan elitista. També va
ser una bona manera per denunciar situacions injustes i de manca de llibertat.
En moltes accions teatrals, el públic es confongué amb els actors i
s’esdevingueren representacions al carrer improvisades. A partir dels anys
setanta i, sobretot, vuitanta, es va tornar al teatre de text i es van incorporar
els avenços de la tecnologia als espais teatrals.
A Catalunya, durant els anys
seixanta, a causa de la situació política i el règim franquista, tingué lloc un teatre compromès
i clandestí. En l’actualitat, en el
teatre hi ha una convivència de diferents estils: del teatre de carrer al
teatre de recerca, del teatre visual al teatre musical, del teatre de text per
al gran públic al teatre que cerca la presència de grans recursos expressius,
etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.