El teatre a Grècia

En el segle V aC, durant la màxima esplendor d’Atenes, hi hagué el veritable esclat de la Grècia clàssica, l’edat d’or del drama grec. A Atenes, en cada primavera, se celebraven les Dionísies, en honor al déu patró de la ciutat: Dionís. Les Dionísies era una cerimònia religiosa i teatral multitudinària que durava sis dies. En cada jornada, s’oferien tres tragèdies i una comèdia (en un principi, les comèdies es representaven en un altre certamen anomenat Lencas, però a finals del segle V ja van formar part de les Dionísies).

Durant aquests dies en què es feien les Dionísies, els presoners quedaven en llibertat, i esclaus i ciutadans eren iguals en el teatre. L’Estat assumia l’entrada de qui no la podia pagar i tot. El públic, que menjava fins i tot dins del teatre, mostrava la seva opinió amb eixordidores xiulades o forts aplaudiments, quan s’acabava l’espectacle.

En aquesta època, en la tragèdia, van destacar autors com Èsquil, Sòfocles i Eurípides; i, en la comèdia, Menandre i Aristòfanes.