Dels grecs als nostres dies!

La poesia lírica va tenir expressions destacades a l'antiga Grècia. El primer poeta que va escollir els seus motius de la vida quotidiana, en el període posterior a la vida d'Homer, va ser Hesíode, amb la seva obra Els treballs i els dies. Uns 600 anys abans de Crist trobem la poesia de Safo, poeta nascuda a l'illa de Lesbos, autora d'odes celebradores i cançons nupcials (epitalamis), de les quals es conserven fragments.  Al segle V aC va assolir el seu cim la lírica coral, amb Píndar. Es tractava de cançons destinades als vencedors dels jocs olímpics.

Roma va crear la seva poesia basant-se en els grecs. L'Eneida, de Virgili, es considera la primera obra mestra de la literatura llatina, i va ser escrita pocs anys abans de l'era cristiana, a la manera dels cants èpics grecs. L'edat d'or de la poesia llatina és la de Lucreci i Catul, nascuts en el segle I aC, i d’Horaci (mestre de l’oda ), Properci i Ovidi.

A l'edat mitjana la poesia va dividir-se en una tradició popular, oral, recitada pels trobadors, i una poesia culta escrita, molt lligada a la religió, Durant el renaixement, el barroc i el neoclassicisme es van imitar els models grecollatins. 

Durant el segle XIX, va triomfar la poesia que era expressió dels sentiments personals, així com també la denúncia social (aquest darrer tipus de poesia va continuar ben vigent en el segle XX). En el segle XIX, cal destacar la figura de Charles Baudelaire, considerat un dels precursors de l'època moderna. 

En els inicis del segle XX, ens trobem amb les avantguardes i la consegüent ruptura de les normes establertes (cal·ligrames, escriptura automàtica, etc.). Igualment, tant en el segle XX com en el XXI, la poesia ha continuat molt vinculada a la cançó.